Quan respon un administrador amb el seu patrimoni dels deutes de la societat?

Un administrador d’una societat de capital respon solidàriament de les obligacions socials posteriors a una causa de dissolució si no convoca la junta general en el termini de dos mesos o, quan la junta no es constitueix o s’oposa a la dissolució, no sol·licita la dissolució judicial dins dels dos mesos següents. Ho estableix l’art. 367 de la Llei de societats de capital (LSC). El tancament de l’exercici iniciat el 2026 és, ara per ara, l’últim en què les pèrdues del 2020 i el 2021 no es computen per a la causa de dissolució per pèrdues.

En quins casos respon l’administrador?

L’art. 367.1 LSC vincula la responsabilitat a dos incompliments de termini:

• no convocar la junta general dins dels dos mesos següents a la causa legal o estatutària de dissolució (art. 365);
• no sol·licitar la dissolució judicial dins dels dos mesos següents a la data prevista per a la junta, si no es va constituir, o al dia de la junta, si l’acord va ser contrari a la dissolució (art. 366).

En aquests casos, els administradors responen solidàriament de les obligacions socials posteriors a la causa. És una responsabilitat personal: el deutor respon de les seves obligacions amb tots els seus béns, presents i futurs (art. 1911 del Codi civil). A diferència de l’art. 236.1, que exigeix un dany i dol o culpa, l’art. 367 no esmenta aquests requisits.

Quan hi ha causa de dissolució per pèrdues?

Les causes legals són a l’art. 363.1 LSC, i els estatuts en poden afegir d’altres. La causa per pèrdues concorre quan aquestes deixen el patrimoni net per sota de la meitat del capital social, llevat que el capital s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient i sempre que no escaigui sol·licitar el concurs (art. 363.1.e). Amb caràcter general, la LSC no fixa en quin moment es produeix aquesta causa: si al tancament de l’exercici, en formular els comptes o quan un balanç intermedi la posa de manifest.

Què passa amb les pèrdues del 2020 i el 2021 en el tancament del 2026?

L’art. 30 del Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, vigent des del 22 de març i convalidat pel Congrés (BOE del 28 de març de 2026), disposa que, «només a l’efecte» de la causa de dissolució per pèrdues, «no es prenen en consideració les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 fins al tancament de l’exercici que s’iniciï l’any 2026».

Si, excloses aquestes pèrdues, en el resultat de l’exercici 2026 s’aprecien pèrdues que deixen el patrimoni net per sota de la meitat del capital social, els administradors han de convocar la junta en dos mesos «a comptar del tancament de l’exercici». Si l’exercici coincideix amb l’any natural, el tancament és el 31 de desembre de 2026 i el termini venç el 28 de febrer de 2027 (art. 5.1 del Codi civil).

Dues precisions:

• L’exclusió no abasta les altres causes ni el deure de sol·licitar el concurs, que el text refós de la Llei concursal (TRLC) vincula a la insolvència actual (arts. 2.3 i 5.1).
• Fins al BOE del 14 de novembre de 2026, cap norma no ha prorrogat l’exclusió. Si no es prorroga, als exercicis posteriors s’aplicarà l’art. 363.1.e) LSC sense aquesta exclusió.

Què pot fer l’administrador per evitar la responsabilitat de l’art. 367?

Dins dels dos mesos des de la causa, o des de l’acceptació del càrrec si el nomenament és posterior, pot:

• Convocar la junta general perquè acordi la dissolució o, si consta en l’ordre del dia, les mesures per eliminar la causa, com ara l’augment o la reducció de capital (arts. 365 i 367.1).
• Sol·licitar el concurs o comunicar al jutjat negociacions amb els creditors, quan escaigui, per assolir un pla de reestructuració (art. 367.3). En aquest cas no està obligat a convocar la junta per a la dissolució (art. 365.3).

Si no s’assoleix el pla, l’art. 367.3 diu que el termini es reprendrà des que la comunicació deixi de produir efectes, i l’art. 365.3, en la redacció vigent des del 3 d’abril de 2025, que la convocatòria s’haurà de fer dins dels dos mesos següents. La llei no aclareix com es coordinen totes dues redaccions.

Si la junta no es constitueix, no adopta l’acord o l’adopta contrari a la dissolució, l’administrador ha de sol·licitar la dissolució judicial dins dels dos mesos següents a la data prevista per a la junta o a la seva celebració (art. 366.2).

De quins deutes respon i de quins no?

Només de les obligacions socials posteriors a la causa de dissolució. Però les que reclamen judicialment creditors legítims es presumeixen posteriors, llevat de prova en contrari (art. 367.2). La llei no defineix quan neix una obligació a aquests efectes.

L’art. 367 no esmenta els administradors de fet: l’art. 236.3 els estén «la responsabilitat dels administradors», però la llei no aclareix expressament si això abasta l’art. 367.

I si l’administrador va acceptar el càrrec amb la causa ja produïda?

Des del 26 de setembre de 2022, amb la reforma de la Llei 16/2022, l’art. 367.1 regula expressament aquest cas. Si el nomenament és posterior a la causa, el termini de dos mesos es compta des de l’acceptació del càrrec. Si el nomenament es produeix en la junta o després, l’administrador respon de les obligacions socials posteriors a l’acceptació.

L’art. 367 no regula, en canvi, què passa amb els deutes posteriors al cessament o a la dimissió de l’administrador.

Què passa si la societat no pot pagar els deutes?

La causa per pèrdues opera «sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs». Està en insolvència actual qui «no pot complir regularment les seves obligacions exigibles» (art. 2.3 TRLC), i ha de sol·licitar el concurs dins dels dos mesos següents a la data en què la va conèixer o l’hauria hagut de conèixer (art. 5.1).

Amb probabilitat d’insolvència, insolvència imminent o insolvència actual, en aquest últim cas mentre no s’hagi admès a tràmit una sol·licitud de concurs necessari, l’òrgan d’administració pot comunicar al jutjat negociacions per a un pla de reestructuració (art. 585). Els efectes duren tres mesos, prorrogables fins a tres més (art. 607.1), i mentre són vigents queda en suspens el deure d’acordar la dissolució per pèrdues (art. 613). Les microempreses tenen un règim propi, sense pròrroga (art. 690).

El concurs es presumeix culpable, llevat de prova en contrari, si el deutor o els seus administradors no van complir el deure de sol·licitar-lo (art. 444.1r). Si es qualifica com a culpable i la secció de qualificació es va obrir o reobrir per l’obertura de la liquidació, el jutge pot condemnar els administradors declarats persones afectades per la qualificació, inclosos els qui ho van ser en els dos anys anteriors a la declaració, a cobrir el dèficit, totalment o parcialment, en la mesura que la seva conducta hagi generat o agreujat la insolvència (arts. 455.2.1r i 456.1). És un règim diferent del que preveu l’art. 367.

Hi ha altres vies per les quals pot respondre l’administrador?

Sí, amb requisits propis:

• Accions social i individual. Exigeixen un dany causat per actes contraris a la llei o als estatuts o per incomplir els deures del càrrec, amb dol o culpa (art. 236.1), i prescriuen als quatre anys des que es van poder exercir (art. 241 bis).
• Prescripció de l’acció de l’art. 367. Ni l’art. 241 bis LSC ni l’art. 949 del Codi de comerç, que fixa quatre anys des del cessament en l’administració, no s’hi refereixen expressament.
• Deutes tributaris. L’art. 43 de la Llei general tributària (apartats 1.a, 1.b i 2) regula, en determinats supòsits, la responsabilitat subsidiària dels administradors.

Què convé revisar ara

• Patrimoni net abans del tancament. Comprovar amb un balanç provisional si queda per sota de la meitat del capital social, amb les pèrdues del 2020 i el 2021 i sense.
• Mesures per eliminar la causa. Valorar amb temps un augment o una reducció de capital i, en la societat anònima, la reducció obligatòria per pèrdues de l’art. 327 LSC.
• Insolvència. Si la societat no pot complir regularment les seves obligacions exigibles, sol·licitar el concurs en termini (art. 5.1 TRLC) o valorar la comunicació de negociacions amb els creditors (arts. 585 i 690 TRLC).
• Acceptació de càrrecs. Revisar l’últim balanç abans d’acceptar: si la causa ja existeix, el termini corre des de l’acceptació.
• Documentació. Conservar convocatòries, actes i comptes. No formular els comptes, no auditar-los quan és obligatori o no dipositar-los en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració fa presumir culpable el concurs, llevat de prova en contrari (art. 444.3r TRLC).

La responsabilitat dels administradors és una de les matèries de l’àrea de dret mercantil de Jané Advocats.

Informació actualitzada a 14 de novembre de 2026. Aquest article conté informació general i no substitueix l’assessorament sobre un cas concret.