Quines obligacions del Reglament d’IA s’apliquen ja a les empreses i quan?

· Per Jané Advocats

Ordinador portàtil i una escultura d’El pensador damunt d’una taula

A 17 de novembre de 2026, a qualsevol empresa que fa servir intel·ligència artificial se li apliquen ja tres blocs del Reglament (UE) 2024/1689: l’alfabetització en matèria d’IA (art. 4) i les pràctiques prohibides (art. 5), des del 2 de febrer de 2025, i les obligacions de transparència (art. 50), des del 2 d’agost de 2026. Les obligacions dels sistemes d’alt risc ja no comencen l’agost de 2026: el Reglament (UE) 2026/1744 les va ajornar al 2 de desembre de 2027 (annex III) i al 2 d’agost de 2028 (annex I).

Quines obligacions s’apliquen ja a qualsevol empresa que fa servir IA?

El Reglament anomena responsable del desplegament qui utilitza un sistema d’IA sota la seva pròpia autoritat, llevat que ho faci en una activitat personal no professional (art. 3.4).

Alfabetització en matèria d’IA (art. 4). Proveïdors i responsables del desplegament han d’adoptar mesures per donar suport a la promoció de l’alfabetització en matèria d’IA del seu personal i dels qui s’encarreguin en nom seu del funcionament i la utilització dels sistemes. No s’exigeix assegurar un nivell específic d’alfabetització de cap persona en particular.

Pràctiques prohibides (art. 5). Entre les que poden afectar una empresa hi ha l’ús de sistemes d’IA:

  • amb tècniques subliminars, manipuladores o enganyoses que alterin de manera substancial el comportament d’una persona i causin, o sigui raonablement probable que causin, perjudicis considerables (lletra a);
  • per avaluar o classificar persones pel seu comportament social o les seves característiques personals, quan la puntuació ciutadana resultant provoqui un tracte perjudicial injustificat o desproporcionat, o en contextos socials aliens a aquells en què es van generar les dades (lletra c);
  • per inferir les emocions d’una persona al lloc de treball, llevat que sigui per motius mèdics o de seguretat (lletra f).

El 2 de desembre de 2026 comencen a aplicar-se dues prohibicions noves (lletres b bis i b ter). La primera es refereix a sistemes que generin o manipulin imatges, vídeos o àudios realistes de les parts íntimes d’una persona identificable, o d’aquesta persona en activitats sexualment explícites, sense el seu consentiment.

Transparència (art. 50). Des del 2 d’agost de 2026, el responsable del desplegament ha de:

  • informar les persones exposades a un sistema de reconeixement d’emocions o de categorització biomètrica (apartat 3);
  • fer públic que una ultrafalsificació d’imatge, àudio o vídeo ha estat generada o manipulada de manera artificial (apartat 4);
  • divulgar que és artificial el text que es publica per informar el públic sobre assumptes d’interès públic, llevat que hagi passat per revisió humana o control editorial i algú en tingui la responsabilitat editorial (apartat 4).

Els apartats 1 i 2 s’adrecen als proveïdors: dissenyar els sistemes que interactuen amb persones, com ara un xatbot, de manera que aquestes sàpiguen que tracten amb una IA, i marcar el contingut sintètic en un format llegible per màquina. Si el sistema es va introduir en el mercat abans del 2 d’agost de 2026, l’apartat 2 s’ha de complir com a molt tard el 2 de desembre de 2026 (art. 111.4).

L’empresa que desenvolupa un sistema, o l’encarrega, i l’introdueix en el mercat o el posa en servei amb el seu propi nom o marca és proveïdora (art. 3.3).

Segons la pàgina de la Comissió, el codi de bones pràctiques voluntari sobre marcatge i etiquetatge es va publicar el 10 de juny de 2026.

Què va canviar amb l’òmnibus de juliol de 2026?

El Reglament (UE) 2026/1744, de 8 de juliol, es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea el 24 de juliol de 2026 i va entrar en vigor el dia 27. Entre els canvis que afecten les empreses hi ha:

  • Alt risc ajornat. En el text de 2024, el règim de l’annex III s’aplicava des del 2 d’agost de 2026 i el de l’annex I, des del 2 d’agost de 2027.
  • Art. 4 amb nova redacció, vigent des del 27 de juliol de 2026. Abans obligava a adoptar mesures perquè el personal tingués, en la mesura més gran possible, un nivell suficient d’alfabetització.

Quan s’apliquen les obligacions d’alt risc i a quines empreses afecten?

Des del 2 de desembre de 2027 (annex III) i des del 2 d’agost de 2028 (annex I). De l’annex III destaquen dos punts:

  • Ocupació (punt 4): sistemes per a la contractació o la selecció de persones (filtrar sol·licituds, avaluar candidats) i per decidir sobre condicions laborals, promoció o rescissió, assignar tasques segons el comportament o els trets personals, o supervisar i avaluar el rendiment.
  • Serveis essencials (punt 5): avaluació de la solvència o qualificació creditícia de persones físiques, llevat de la detecció de fraus financers, i avaluació de riscos i fixació de preus en assegurances de vida i de salut.

L’art. 26 obliga el responsable del desplegament, entre altres coses, a:

  • fer servir el sistema d’acord amb les seves instruccions;
  • encomanar la supervisió humana a persones amb competència, formació i autoritat;
  • conservar els fitxers de registre sota el seu control almenys sis mesos;
  • informar els representants dels treballadors i els treballadors afectats abans de fer-lo servir al lloc de treball.

L’avaluació d’impacte relativa als drets fonamentals (art. 27) correspon als organismes de dret públic, a les entitats privades que presten serveis públics i als qui fan servir els sistemes de solvència i d’assegurances esmentats.

L’empresa usuària passa a ser proveïdora si posa el seu nom o marca en un sistema d’alt risc, el modifica substancialment o canvia la finalitat prevista d’un sistema, inclòs un d’ús general, de manera que es converteixi en un d’alt risc (art. 25.1).

Què passa si una empresa integra un model d’ús general?

Les obligacions del capítol V, aplicables des del 2 d’agost de 2025, recauen en el proveïdor del model. L’empresa proveïdora d’un sistema que l’integra és un proveïdor posterior (art. 3.68) i n’ha de rebre informació i documentació que li permeti entendre bé les capacitats i limitacions del model (art. 53.1.b).

Segons la pàgina de la Comissió sobre les seves directrius, només qui fa modificacions significatives d’un model assumeix obligacions de proveïdor d’aquest model.

Quines sancions preveu i qui les imposa a Espanya?

L’art. 99, aplicable des del 2 d’agost de 2025, fixa aquests màxims:

  • fins a 35 milions d’euros o, si l’infractor és una empresa, fins al 7 % del volum de negocis mundial total de l’exercici anterior, si aquesta quantia és superior, per les pràctiques prohibides de l’art. 5;
  • fins a 15 milions d’euros o el 3 % per incomplir, entre d’altres, les obligacions dels arts. 26 i 50.

Per a les microempreses i les petites i mitjanes empreses, cada multa podrà ser pel percentatge o per l’import, segons quin sigui més baix (art. 99.6).

El règim sancionador l’han d’establir els estats membres (art. 99.1). A Espanya, el projecte de llei orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial va caducar amb la dissolució de les Corts (Reial decret 806/2026); així consta en el Butlletí Oficial de les Corts Generals de 4 de novembre de 2026.

A 17 de novembre de 2026 no consta publicada cap llei estatal que designi les autoritats de vigilància del mercat ni estableixi un règim sancionador nacional.

L’Estatut de l’Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial (AESIA) li atribueix la supervisió i, si escau, la sanció d’acord amb el que estipula la normativa europea (art. 10.1.k). La Comissió la cita com a punt de contacte únic d’Espanya en la seva llista d’autoritats, amb la designació nacional pendent d’adopció definitiva.

Què queda pendent?

  • Directrius de classificació de l’alt risc (art. 6.5). El termini legal era el 2 de febrer de 2026. La pàgina de la Comissió encara les presenta com a projecte.
  • Dret a explicació (art. 86). S’aplica des del 2 d’agost de 2026, però es refereix a decisions basades en sistemes d’alt risc de l’annex III, el règim dels quals s’aplica des del 2 de desembre de 2027. El Reglament (UE) 2026/1744 no conté cap regla expressa sobre aquesta qüestió.

El Reglament d’IA no afecta el Reglament general de protecció de dades (art. 2.7), sens perjudici dels seus arts. 4 bis i 59: si el sistema tracta dades personals, s’apliquen tots dos.

Què convé revisar ara

  • Inventari. Sistemes d’IA en ús, finalitat i paper de l’empresa.
  • Selecció de personal. Sistemes del punt 4 de l’annex III i reconeixement d’emocions a la feina.
  • Transparència. Avisos dels xatbots i etiquetatge dels continguts generats amb IA.
  • Formació. Mesures d’alfabetització en matèria d’IA documentades.
  • Contractes amb proveïdors. Instruccions i finalitat prevista de cada sistema.

El Reglament d’intel·ligència artificial és una de les matèries de l’àrea de dret digital de Jané Advocats.

Informació actualitzada a 17 de novembre de 2026. Aquest article conté informació general i no substitueix l’assessorament sobre un cas concret.

Blog